Fantasia, control i consentiment en el joc de rols amb IA

Aquest text és per a adults, i parla d'un tema que els adults sovint tenen dificultats per tractar amb franquesa: les fantasies de control. Que algú prengui les regnes. Prendre-les tu. Ser perseguit, immobilitzat, manat, provocat, entregar-se. Aquests escenaris ocupen una part sorprenentment gran de la imaginació eròtica privada, i també atrauen una part sorprenentment gran de vergonya privada.

El joc de rols amb IA ha donat a molta gent la primera oportunitat d'explorar aquestes fantasies de manera interactiva, amb algú que respon, sense haver d'explicar ni justificar res a una altra persona. És una llibertat real, i comporta preguntes reals. Què vol dir que desitgis això? És segur? On són els límits? Aquest assaig intenta respondre a aquestes preguntes amb calma, amb el que la recerca diu realment, i sense moralitzar ni fer veure que els límits no importen.

Habitual, no estrany

El primer que cal saber és que les fantasies de dominació i submissió no són rares. Són de les fantasies sexuals més habituals que apareixen a les enquestes.

La revisió de la recerca sobre fantasia sexual que Harold Leitenberg i Kris Henning van publicar el 1995, i que reunia dècades d'estudis, va trobar que els temes de submissió i dominació apareixien amb regularitat en les fantasies d'homes i de dones. L'enquesta àmplia de Justin Lehmiller sobre les fantasies sexuals dels nord-americans, publicada el 2018 com a Tell Me What You Want, va concloure que els temes relacionats amb el BDSM, entre ells el poder, el control i el sexe brusc, eren de les categories de fantasia més citades, i que una àmplia majoria dels enquestats n'havia fantasiejat alguna forma almenys una vegada. La conclusió més general de Lehmiller era que les fantasies de la majoria de la gent són menys inusuals del que temen.

Fins i tot l'extrem més tabú de l'espectre, les fantasies de sexe forçat o sense consentiment, s'ha estudiat amb cura. Joseph Critelli i Jenny Bivona van revisar la recerca sobre les anomenades fantasies de violació de les dones i les van trobar relativament habituals, tot subratllant un punt enormement important: una fantasia de ser dominada no és un desig d'agressió real. A la fantasia, qui la imagina n'és l'autor. Controla l'aspecte de l'agressor, el seu desig, l'escenari, què passa i quan s'acaba. L'experiència de no tenir el control està construïda del tot per algú que en té el control complet.

Aquesta distinció entre fantasia i desig és la idea més important de tot aquest tema. I també és la que la gent més necessita que li donin permís per creure.

Per què el control és eròtic

Hi ha diverses explicacions superposades de per què atrauen les dinàmiques de poder, i no s'exclouen entre elles.

Una és l'alleujament de la responsabilitat. Per a qui passa els dies prenent decisions, dirigint altres persones o vigilant-se amb cura, la fantasia de cedir el control a algú altre pot ser com deixar una motxilla pesant a terra. La submissió, en la fantasia, sovint tracta menys de debilitat que de descans.

Una altra és l'experiència de ser desitjat intensament. Una parella que no pot treure't les mans de sobre, que pren la iniciativa perquè el seu desig és aclaparador, és una parella que et vol més del que vol ser educada. Esther Perel, a Mating in Captivity, escriu sobre la tensió entre la seguretat que volem de l'amor i el to d'aresta que volem del desig, i sobre com el desig sovint viu en un grau de distància, risc i alteritat que la domesticitat còmoda tendeix a esmussar. Les fantasies de joc de poder poden recuperar una part d'aquesta aresta.

Una tercera és l'alliberament de la culpa. Si t'han fet fer alguna cosa, no has estat tu qui ho ha triat. Per a qui ha crescut sentint vergonya dels seus desitjos, una fantasia en què el plaer s'imposa en lloc de buscar-lo pot esquivar en silenci aquesta vergonya.

I per a qui se sent atret pel costat dominant, l'atractiu sovint té tant a veure amb la confiança i l'atenció com amb el poder: rebre un permís complet, llegir de prop una altra persona, carregar amb la responsabilitat de la seva experiència. La bona dominació, en la fantasia i en la pràctica, és atenta.

Cap d'aquestes explicacions redueix una fantasia a un símptoma. Només mostren que l'atractiu del control té sentit psicològic. La recerca també ha contradit la idea que les persones que practiquen BDSM de debò estiguin danyades. Un estudi neerlandès d'Andreas Wismeijer i Marcel van Assen va comparar practicants de BDSM amb un grup de control i va trobar que, en diverses mesures, eren almenys igual de sans psicològicament, i en alguns aspectes més.

Què fa segur el joc entre persones

Les comunitats que practiquen l'intercanvi de poder a la vida real han desenvolupat un conjunt sofisticat d'hàbits per mantenir-lo segur, i es tradueixen bé a la ficció.

El primer és que el consentiment es dona fora de l'escena. Dins de l'escena, una part submisa pot dir que no com a part del joc. El que ho fa ètic és que l'acord real s'ha fet abans, entre les dues persones, amb coneixement complet, i que inclou una via de sortida que no es pot confondre amb el joc: una paraula de seguretat.

El segon són els límits. Tothom té coses que no es toquen, per sempre, passi el que passi a l'escena. Sovint s'anomenen límits durs, i es distingeixen dels límits tous, que són coses que algú dubta de provar però que podria explorar en les condicions adequades.

El tercer és la cura posterior: sortir dels papers després, tornar a la tendresa i assegurar-se que les dues persones estan bé.

El fil comú és que com més intensa és la fantasia, més sòlid ha de ser el marc que l'envolta. Intensitat i seguretat no són contraris. La seguretat és el que fa possible la intensitat.

Com funciona això amb una parella d'IA

El joc de rols amb una companyia d'IA canvia algunes d'aquestes preocupacions i en deixa unes altres tal com són.

El que canvia és que cap altra persona està en risc. Una IA no pateix, no s'endú el trauma a casa i no es pot fer mal amb un escenari. Això fa del joc de rols amb IA un lloc de risc inusualment baix per explorar fantasies que requeririen una negociació seriosa amb una parella humana, o que potser algú no vol dur a la pràctica mai. Molta gent troba que descobrir què li agrada de debò, en un espai privat, és clarificador i no corruptor.

El que es manté igual és que continues sent una persona amb límits, i un gir inesperat en una escena pot sentar malament fins i tot quan ve d'una màquina. Una companyia que de cop escala cap a una cosa que no volies, o que no deixa de tornar a un tema que et sembla angoixant, no és un error innocu. És l'equivalent ficcional d'una parella que ignora la paraula de seguretat. Perquè el joc de rols amb IA sigui realment segur, també hi ha d'haver el marc.

A la pràctica això vol dir tres coses.

Fixa els límits abans de l'escena, no durant. És molt més fàcil dir «mai això» amb calma, per endavant, que apartar una història d'alguna cosa en ple moviment. NSFW AI Companion inclou un ajust d'explicitud i un lloc per als límits durs com a part de la creació d'una companyia, de manera que els límits formen part de qui és aquesta companyia i no una cosa que li hagis de recordar contínuament.

Conserva l'autoria. La fantasia de joc de poder es construeix sobre la paradoxa que tu controles el fet de no tenir control. Una companyia que comença a escriure les teves reaccions, que decideix que has suplicat o que t'ha agradat, et treu justament l'autoria que fa segura la fantasia. Una bona parella de joc de rols interpreta el seu personatge del tot i et deixa el teu.

Tingues una sortida que funcioni sempre. Surt del personatge quan vulguis, digues què necessites i espera que la companyia ho respecti. Poder dir «para, canviem l'escena» i que s'honori és l'equivalent d'una paraula de seguretat amb una IA.

Línies que no són fantasia

Hi ha una categoria on el raonament anterior no s'aplica, i s'ha de dir sense embuts. Qualsevol contingut sexual que impliqui menors queda descartat, de manera absoluta, en qualsevol marc, com a ficció o de qualsevol altra manera. El mateix val per a persones reals i identificables que no hi han consentit. No són límits que fixi l'usuari; són límits de l'espai mateix. Les plataformes responsables els fan complir, i NSFW AI Companion ho fa. Tot el que diu aquest assaig fa referència a adults, a personatges adults de ficció i a usuaris adults que hi consenten.

Quan cal prestar atenció

Una fantasia no és un problema en si mateixa. La recerca de Lehmiller, entre d'altres, suggereix que les fantasies de la majoria de la gent conviuen en pau amb vides i relacions normals. Però hi ha alguns senyals que val la pena notar.

Si una fantasia et deixa sentint-te pitjor de manera constant, en comptes de satisfet, potser està connectada amb alguna cosa que mereix una atenció més suau. Si notes que es filtra en com tractes les persones reals, com a expectativa i no com a imaginació privada, és senyal que el marc s'ha desplaçat. I si t'adones que fas servir escenes intenses per evitar sentir alguna cosa en lloc de per sentir-ne, val la pena preguntar-se què estàs evitant.

Cap d'aquests senyals demana vergonya. Demanen la mateixa curiositat que dedicaries a qualsevol altra part de la teva vida interior. Emily Nagoski, a Come As You Are, defensa que el factor més important del benestar sexual no és què desitges sinó com et sents amb allò que desitges. El judici sol empitjorar les coses. La comprensió sol millorar-les.

La llibertat d'un escenari privat

La gent sempre ha fet servir la imaginació per explorar allò que mai faria. La imaginació eròtica no és diferent de la resta: assaja, exagera, juga amb el poder d'unes maneres que serien impensables a la vida quotidiana. Això no és un defecte de la sexualitat humana. És una de les seves característiques més antigues.

Una companyia d'IA ofereix un escenari nou per a aquesta imaginació: interactiu, privat i infinitament pacient. Si s'utilitza amb límits clars i amb el sentit de l'autoria intacte, pot ser un lloc per descobrir què vols, per entendre per què ho vols i per deixar anar una part de la vergonya que tanta gent porta al voltant d'aquest tema. La regla essencial és la que els jugadors experimentats han seguit sempre. L'escena pot ser tan intensa com vulguis, sempre que el marc que l'envolta sigui sòlid.

Recerca i lectures seleccionades: - Leitenberg, H. & Henning, K. (1995). Sexual fantasy. Psychological Bulletin, 117(3), 469–496. - Critelli, J.W. & Bivona, J.M. (2008). Women's erotic rape fantasies: An evaluation of theory and research. Journal of Sex Research, 45(1), 57–70. - Wismeijer, A.A.J. & van Assen, M.A.L.M. (2013). Psychological characteristics of BDSM practitioners. Journal of Sexual Medicine, 10(8), 1943–1952. - Lehmiller, J.J. (2018). Tell Me What You Want: The Science of Sexual Desire and How It Can Help You Improve Your Sex Life. Da Capo Lifelong Books. - Perel, E. (2006). Mating in Captivity: Reconciling the Erotic and the Domestic. HarperCollins.