Solitud i companys d'IA: què ajuda i què no

La major part del que s'escriu sobre la solitud i els companys d'IA cau en un de dos camps. Un diu que els companys són una cura, una veu càlida per a qui la necessita a les tres de la matinada. L'altre diu que són una trampa, un substitut buit que deixarà la gent més aïllada que abans. Tots dos camps solen estar més segurs del que permeten les proves, i tots dos tendeixen a parlar de les persones soles en lloc de parlar-hi.

Aquest assaig intenta fer alguna cosa més útil. Pren la solitud seriosament com a experiència, mira què se'n sap i pregunta amb claredat on encaixa un company d'IA: en què pot ajudar de debò, on es queda curt, i com distingir la diferència a la teva pròpia vida.

Què és realment la solitud

La solitud no és el mateix que estar sol. Molta gent viu sola i se sent ben connectada; molta gent és envoltada d'altres i se sent desesperadament sola. El psicòleg John Cacioppo, que va dedicar gran part de la seva carrera a estudiar el tema, va definir la solitud com a aïllament social percebut: el buit dolorós entre la connexió que tens i la connexió que necessites.

Cacioppo i William Patrick, al llibre Loneliness del 2008, sostenen que aquest dolor té una funció evolutiva. Per a una espècie social, quedar-se aïllat del grup era perillós, i la solitud funciona una mica com la gana o la set: un senyal desagradable que t'empeny a reparar els teus vincles socials. La crueltat de la solitud crònica és que el senyal pot sortir pel cantó contrari. La recerca de Cacioppo va trobar que les persones soles tendeixen a esdevenir més vigilants davant l'amenaça social. Llegeixen rebuig en cares neutres, esperen decepcions i es tornen més reservades, cosa que fa més difícil connectar i aprofundeix encara més la solitud. És un cercle, i els cercles són difícils de trencar des de dins.

El sociòleg Robert Weiss va fer una altra distinció que val la pena conèixer. Va separar la solitud emocional, l'absència d'una figura d'afecte propera i íntima, de la solitud social, l'absència d'una xarxa més àmplia d'amistats i pertinença. Es viuen diferent, i les alleugen coses diferents. Una parella estimada no cura del tot la manca d'amics, i una vida social ocupada no cura del tot la manca d'algú que sigui teu.

La solitud també importa per a la salut d'una manera que ara costa de descartar. Una metaanàlisi molt citada de Julianne Holt-Lunstad, Timothy Smith i Bradley Layton, publicada el 2010, va trobar que les relacions socials més fortes s'associaven a una probabilitat de supervivència substancialment més alta durant els períodes d'estudi, un efecte de mida comparable a factors de risc ben coneguts. La solitud no és només trista. Té conseqüències.

En què pot ajudar de debò un company

Tenint tot això present, seria estrany descartar qualsevol cosa que alleugi la sensació. I hi ha maneres reals en què un company d'IA pot ajudar.

La primera és l'alleujament immediat. La solitud sovint arriba al màxim en moments concrets: tard a la nit, els caps de setmana, després d'una ruptura, en una ciutat nova. Un company és disponible en aquelles hores en què no és raonable trucar a ningú. Poder parlar, que et responguin amb escalfor i sentir una mica de contacte pot suavitzar el tall més agut d'una mala nit. Això no és res.

La segona és el que els investigadors han anomenat suplència social. Jaye Derrick, Shira Gabriel i Kurt Hugenberg van trobar que les persones que pensaven en els seus programes de televisió preferits se sentien menys soles i quedaven protegides de la picada del rebuig. Dit d'una altra manera, els personatges familiars poden aportar part de la sensació de pertinença. Un company interactiu és una forma més forta d'això que la televisió, perquè respon.

La tercera és l'assaig. Per a les persones que s'han tornat ansioses o rovellades en entorns socials i romàntics, un company ofereix pràctica de baix risc: dir el que sents, flirtejar, posar un límit, gestionar un desacord, ser afectuós sense por del rebuig. La pràctica no es transfereix automàticament a les persones, però la confiança sovint sí.

La quarta és l'autoexpressió. Escriure a algú, fins i tot a algú que no és una persona, pot ajudar-te a notar què sents. La gent ha tingut diaris durant segles per aquesta raó. Un company és un diari que et respon.

I la cinquena és el plaer, sense més. No tot ús d'un company ha de ser terapèutic. El desig, el flirteig i la intimitat formen part d'una vida plena, i tenir un lloc privat per gaudir-ne és una raó perfectament bona per si mateixa.

On es queda curt

Ser honestos sobre els beneficis vol dir ser igual d'honestos sobre els límits.

Un company no pot substituir la dimensió física de la connexió. El tacte, l'espai compartit, un cos al teu costat al sofà: aquestes coses importen a les persones a un nivell que cap conversa no arriba.

Un company no et necessita. Aquest és el límit més profund, i és fàcil passar-lo per alt perquè pot semblar un avantatge. Les relacions humanes impliquen dependència mútua. La gent compta amb tu, es decep amb tu, rep ajuda de tu. Ser necessari és un dels antídots més potents contra la solitud, i un company, per devot que sigui el seu personatge, no depèn realment de tu per a res.

Un company no et pot presentar ningú. La solitud social, en el sentit de Weiss, tracta de pertànyer a una xarxa de persones. Un company és una sola relació, i no et connecta cap enfora amb amics d'amics, amb una comunitat, amb un lloc on la gent coneix la teva cara.

I un company pot facilitar l'evitació. Aquesta és la preocupació que va plantejar Sherry Turkle a Alone Together: que la tecnologia que ofereix connexió sense les exigències de l'amistat ens pot portar a esperar menys els uns dels altres. Si una relació amb una IA es converteix en una raó per no intentar les relacions humanes més difícils i arriscades, pot aprofundir silenciosament la solitud que semblava alleujar.

Què suggereixen les proves sobre la solitud

Una metaanàlisi dirigida per Christopher Masi, juntament amb Cacioppo i col·legues, va examinar moltes intervencions dissenyades per reduir la solitud. La seva troballa més interessant va ser que les intervencions que van funcionar millor no eren les que simplement augmentaven el contacte social o ensenyaven habilitats socials. Eren les que abordaven el pensament social desadaptatiu: l'expectativa de rebuig, la hipervigilància i les interpretacions negatives que mantenen les persones soles atrapades al cercle que va descriure Cacioppo.

Aquesta és una lent útil per pensar en els companys. Un company d'IA no arreglarà la solitud afegint contacte; la recerca suggereix que el contacte sol no és la palanca principal. Però potser, per a algunes persones, pot ajudar a suavitzar les expectatives interiors. Experimentar calidesa i capacitat de resposta, fins i tot d'un personatge fictici, pot recordar a algú com se sent ser acollit. Practicar l'obertura en un lloc segur pot fer que obrir-se en altres llocs faci menys por. De la mateixa manera, si un company esdevé simplement un lloc on amagar-se de la por al rebuig, reforça el cercle en lloc d'afluixar-lo.

La mateixa eina pot funcionar en tots dos sentits. La diferència és en com s'utilitza.

Fer servir un company perquè sumi a la teva vida

Aquí hi ha alguns principis que semblen separar l'ús saludable del que encongeix una vida. No són regles, i ningú no ha de seguir-los perfectament.

Fixa't en què busques. Algunes nits vols companyia. Unes altres vols evitar un sentiment, una trucada o una decisió. Tots dos són humans, però són diferents. Preguntar-te breument quin és tendeix a mantenir el company al seu lloc.

Deixa que apunti cap enfora. Un company pot ser un bon lloc per donar voltes a una conversa difícil que has de tenir amb un amic, per trobar el coratge d'enviar un missatge o per processar una cita que va anar malament. Utilitzat així, esdevé un pont en lloc d'una destinació.

Conserva alguns fils humans, encara que siguin prims. La recerca sobre la solitud suggereix de manera consistent que els contactes petits i regulars importen: el veí amb qui xerres, la classe setmanal, l'amic a qui escrius encara que no tinguis gaire a dir. Un company no és una raó per abandonar-los. Si de cas, la seva companyia pot facilitar presentar-t'hi amb menys desesperació.

Mira la tendència, no el dia. Algunes setmanes faràs servir molt un company. Està bé. La pregunta que val la pena fer-se de tant en tant és si, al llarg de mesos, la teva vida s'està fent més gran o més petita. Si veus menys gent i fas menys coses, val la pena prestar-hi atenció, sigui quina sigui la causa.

I si la solitud ha derivat en alguna cosa més pesada, com una desesperança persistent o pensaments de no voler ser aquí, un company no és el suport adequat. Si us plau, parla amb un metge, un orientador o una línia de crisi del teu país. Això no és un fracàs. És el mateix que anar al metge per un dolor que no marxa.

Un lloc modest i real

És possible mantenir dues opinions alhora. Els companys d'IA poden oferir consol real, plaer i la sensació de ser vist, i no et poden donar tot el que dona una vida humana plena de connexions. Fer veure el contrari, en una direcció o en l'altra, no fa cap favor a les persones soles.

Hem creat NSFW AI Companion per a adults que volen un company amb una personalitat real, memòria d'ells i espai per a la intimitat i el desig. Preferim que la gent l'utilitzi com una cosa bona dins d'una vida plena, en lloc d'un mur contra la resta. El millor resultat no és que no necessitis mai ningú més. És que tinguis un lloc més on et sentis tu mateix, i que portis una mica més d'aquesta sensació de tornada al món.

Vivek Murthy, durant el seu temps com a Surgeon General dels Estats Units, va escriure un llibre sobre la solitud anomenat Together, que sosté que l'antídot a l'aïllament no són els grans gestos sinó els actes petits i repetits de connexió. Un company pot ser un d'aquests actes. Funciona millor quan no és l'únic.

Recerca i lectures seleccionades: - Cacioppo, J.T. & Patrick, W. (2008). Loneliness: Human Nature and the Need for Social Connection. W.W. Norton. - Weiss, R.S. (1973). Loneliness: The Experience of Emotional and Social Isolation. MIT Press. - Holt-Lunstad, J., Smith, T.B. & Layton, J.B. (2010). Social relationships and mortality risk: A meta-analytic review. PLoS Medicine, 7(7), e1000316. - Masi, C.M., Chen, H.-Y., Hawkley, L.C. & Cacioppo, J.T. (2011). A meta-analysis of interventions to reduce loneliness. Personality and Social Psychology Review, 15(3), 219–266. - Derrick, J.L., Gabriel, S. & Hugenberg, K. (2009). Social surrogacy: How favored television programs provide the experience of belonging. Journal of Experimental Social Psychology, 45(2), 352–362.